Què és la planificació fiscal?

 

La planificación fiscal es un conjunto de medidas (actuaciones, estrategias…) tributarias, mercantiles, contables, financieras, etc. que el obligado tributario proyecto, con carácter previo a la realización de los hechos imponibles, con el objetivo de aminorar o diferir la carga tributaria tratando de reducir (o incluso, eliminar) la base imponible de cualquier tributo (impuesto, tasa o contribución especial ) que resulte aplicable como consecuencia de los hechos, negocios o contratos que se pretenda realizar.

La planificación fiscal está constituida por el conjunto de estrategias y medidas legales que un contribuyente puede aplicar con carácter previo a la realización del hecho imponible para reducir su carga tributaria, bien sea evitando realizar determinadas acciones que puedan incrementar la carga fiscal, escogiendo una forma de tributación más favorable o intentando minimizar determinadas cargas impositivas.

En este concepto tan amplio y genérico, es importante resaltar la idea de que la planificación fiscal tiene un elemento fundamental: la previsión o anticipación del análisis de los efectos fiscales que tendrán las situaciones futuras.

Para que exista planificación fiscal, las medidas que se tomen deben ejecutarse antes de la finalización del hecho imponible de lo que nace la obligación tributaria.

Por eso, no hace falta ni plantearnos de planificación fiscal cuando las medidas o decisiones se adoptan después de haberse producido los hechos imponibles.

Una adecuada planificación fiscal tiene por objeto y debe permitir:

• Analitzar i avaluar o mesurar la incidència dels impostos en diferents situacions que puguin produir-se al realitzar els actes o negocis que es pretén executar.
• Maximitzar els resultats de l’activitat (en conjunt) després dels impostos.
• Seleccionar el moment temporal oportú per realitzar el fet imposable i/o el pagament d’impostos: possibilitat i avantatges del diferiment).

La planificación fiscal puede realizarse tanto a nivel nacional como internacional. En el primer caso, el contribuyente diseñará la realización de los actos de los que surjan los hechos imponibles en el territorio de su residencia fiscal. En la planificación internacional se busca optimizar el pago de los impuestos localizando las operaciones en territorios fiscalmente más beneficiosos.

La planificación fiscal trata de diseñar, planificar y programar anticipadamente la realización de uno o varios negocios sin vulnerar ningún precepto legal que le pueda afectar y sin incurrir en fraude de ley, así pues permitirá al contribuyente minimizar, diferir o incluso anular la carga tributaria que hubiera resultado de no aplicar la planificación.

Es el propio ordenamiento quien ofrece explícitamente la posibilidad de distintas opciones; por ejemplo:

• En l’àmbit de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques(IRPF):
  • Programar els ingressos de la unitat familiar buscant minimitzar la tributació mitjançant l’opció de tributació individual o conjunta, o l’elecció del règim d’estimació objectiva (mòduls) davant de l’estimació directe.
  • La determinació del rendiment de l’activitat imputant els ingressos mitjançant el criteri de meritació (article 14.1b de la LIRPF. 7 del RIRPF i 11.1 de la LIS).
  • Imputar els ingressos, en les operacions a termini o amb preu aplaçat, mitjanat el criteri d’exigibilitat dels corresponents cobraments (article 11.4 LIS).
  • En el cas de professionals que cedeixin l’explotació dels drets d’autor al llarg de varis anys, imputar l’avançament a compte d’aquests a mesura que es vagin meritant aquests (article 11.2 de la LIS). És una possibilitat de diferiment de tributació.
  • En el supòsit de persones nacionals que traslladin la seva residència a un altre estat membre de la UE, el subjecte passiu pot optar per integrar totes les rendes pendents d’imputació a la base imposable de l’últim període impositiu; o bé imputar-les, mitjançant declaracions complementàries exemptes de sanció i recàrrecs, presentades en el període que es vagin obtenint. Essent un altre supòsit de diferiment.

• En l’àmbit de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA): Optar pel règim simplificat o pel règim especial de grup de societats o el règim especial del criteri de caixa, davant del règim normal. (entre d’altres).

• En l’àmbit de l’Impost sobre Societats (IS): L’opció pel règim de consolidació fiscal o per el de societats dedicades de forma principal a l’arrendament d’habitatges, etc. (entre d’altres).

• En l’àmbit de l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD):
  • En donacions, l’acolliment a la donació de l’habitatge habitual a favor dels hereus quan els donants tinguin més de 65 anys; exempció que també és aplicable a la cessió (donació) del negoci habitual o de la participació social corresponent a la societat de la que percebrien, fins a complir els 65 anys, la seva principal font de rendes.
  • I en successions, es podrà obtenir una economia d’opció, minorant la tributació actual, mitjançant l’aportació a la massa hereditària (si no s’hagués distribuït l’herència del causant) dels béns als que resultin aplicables reduccions a la base imposable dels hereus (participacions socials de l’empresa o societat familiar, habitatge habitual del causant, etc.)

El ordenamiento general contempla opciones de las que, aún no siendo específicamente tributarias, se deriva de forma implícita una tributación distinta; por ejemplo:

• Si en l’exercici de l’activitat s’actua com o persona física o com entitat jurídica
• Si dins de les entitats, s’actua com a societat anònima, societat limitada, cooperativa, etc.

Ya seas particular, empresario individual o responsable de una sociedad: contáctanos; te garantizamos una óptima planificación fiscal.