Com especialistes en procediments i recursos tributaris ens trobem amb casos de clients que reben notificacions de derivació de responsabilitat tributària (solidària i subsidiària) de l’Agència Tributària.  L’increment de procediments de derivacions de responsabilitat durant els últims anys està sent molt significativa.

La derivació  per exigir el pagament als responsables requereix, amb caràcter general, un acte administratiu i que se’n declari la responsabilitat i se’n determini l’abast. L’obligació del responsable no es transmet a l’hereu, excepte si s’ha notificat l’acord de derivació abans de la mort, així ho estableix l’article 39.1 de la llei general tributària.

Amb caràcter general, la responsabilitat s’estén al deute  exigit en període voluntari, i no a les sancions ni al recàrrec de constrenyiment, i aquest últim és exigible al responsable únicament quan no efectuï el pagament del seu propi deute, derivat en el període voluntari que a aquest efecte se li ha de concedir.

Excepcionalment, la seva responsabilitat pot estendre al recàrrec de constrenyiment exigit en el seu moment al deutor principal i fins i tot als interessos de demora meritats per aquest, si el motiu de la derivació s’associa a l’acció recaptatòria del deute esmentat (responsabilitats del pagament del deute tributari) i no concorre al moment de la seva meritació (el del deute original).

En el cas en què l’abast del deute derivat al responsable arribi al recàrrec de constrenyiment, encara que l’obligat responsable generi el seu propi recàrrec, només es pot cobrar un deute i un recàrrec al total dels obligats (deutor i responsables).

Els responsables del deute tributari els serà també aplicable la reducció per pagament immediat

Aquestes reduccions no són aplicables als supòsits de responsabilitat quan el fet de la responsabilitat estigui constituït per la participació en un acte il·lícit del mateix responsable.

El procediment de declaració de responsables tributaris ha de complir els passos següents (tingueu en compte si reps una notificació d’hisenda):

• La responsabilitat pot ser declarada en qualsevol moment posterior a la pràctica de la liquidació o a la presentació de l’autoliquidació, llevat que la llei disposi una altra cosa. Específicament, en el cas de liquidacions administratives, si la declaració de responsabilitat s’efectua amb anterioritat al venciment del període voluntari de pagament, la competència per dictar l’acte administratiu de declaració de responsabilitat correspon a l’òrgan competent per dictar la liquidació, mentre que als altres casos, aquesta competència correspon a l’òrgan de recaptació.

Amb efectes 26/5/2023, la competència per iniciar i resoldre el procediment de declaració de responsabilitat passa a ser potestat única de l’òrgan de recaptació, amb independència del moment en què aquesta declaració es produeixi.(l’AEAT deixa clar que la derivació de responsabilitat és un mecanisme de recaptació).

• El procediment de declaració de responsabilitat s’inicia mitjançant un acord dictat per l’òrgan competent que ha de ser notificat a l’interessat. Llevat que una norma amb rang de llei estableixi una altra cosa, cal emetre dins del procediment un acte administratiu en què, amb audiència prèvia a l’interessat per un termini de quinze dies, se’n declari la responsabilitat i se’n determini l’abast i l’extensió. A més, és en aquest tràmit quan el responsable pot donar la seva conformitat expressa a la sanció imposada, per tal que li sigui aplicada la corresponent reducció.

Amb anterioritat a aquest tràmit, l’interessat pot fer les al·legacions que consideri pertinents i aportar la documentació que consideri necessària.

• L’acte de declaració de responsabilitat ha de ser motivat i s’ha de notificar als responsables amb el contingut següent:

1. Text íntegre de l’acord declarant la responsabilitat amb indicació del pressupost de fet habilitant i les liquidacions a què assoleix aquest pressupost.
2. Mitjans d’impugnació que poden ser exercitats contra aquest acte, òrgan davant el qual s’hagin de presentar i el termini per interposar-los.
3. Lloc, termini i forma en què hagi de ser satisfet l’import exigit al responsable. Cal atorgar un període voluntari de pagament.

Quan el procediment per declarar la responsabilitat els òrgans competents iniciï per dictar la liquidació i aquesta declaració no es notifiqui amb anterioritat al venciment del període voluntari d’ingrés, o si en aquest període no s’hagués acreditat almenys un intent de notificació que   contingui el text íntegre de l’acord o, si escau, de no haver-se efectuat la posada a disposició de la notificació a la seu electrònica de l’Administració tributària a l’adreça electrònica, el procediment es té per conclòs, sense perjudici que amb posterioritat pugui iniciar un nou procediment pels òrgans de recaptació. En aquest cas, d’acord amb el principi de conservació dels actes, les actuacions realitzades en el curs del procediment inicial, així com els documents i altres elements de prova obtinguts en aquest procediment, conserven la seva validesa i eficàcia a efectes probatoris en relació amb el mateix o un altre responsable.

• En el recurs o reclamació contra l’acord de derivació de responsabilitat es pot impugnar el pressupost de fet habilitant i les liquidacions a què assoleix aquest pressupost, sense que a conseqüència de la resolució es puguin revisar les liquidacions fermes per a altres obligats, sinó únicament l’import de l’obligació del responsable.
• El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de 6 mesos.

Quin és el procediment per exigir la responsabilitat solidària?

Quan la responsabilitat hagi estat declarada i notificada al responsable en qualsevol moment anterior al venciment del període voluntari de pagament original del deute que se’n deriva, només cal requerir-li el pagament una vegada transcorregut aquest període. En els altres casos, una vegada transcorregut el període voluntari de pagament original del deute que se’n deriva, l’òrgan competent ha de dictar acte de declaració de responsabilitat que es notifica al responsable.

Quin és el procediment per exigir la responsabilitat subsidiària?

Una vegada declarats fallits el deutor principal i, si escau, els responsables solidaris, l’Administració tributària ha de dictar un acord d’inici del procediment, que ha de ser notificat precisant la naturalesa i l’abast de la responsabilitat, posant de manifest l’expedient i concedint tràmit d’audiència per període de 15 dies al presumpte responsable. Amb aquesta notificació s’inicia el termini de resolució que no pot excedir els 6 mesos. Dictat l’acord de derivació es notificarà al responsable.

En definitiva, la diferència entre responsable subsidiari i solidari, és senzilla: tot depèn de la necessitat que tingui l’Agència Tributària, o no, d’una declaració de fallit prèvia al deutor principal; aquesta declaració de fallit és imprescindible en el cas dels responsables subsidiaris, m’entres que no ho és en el cas dels responsables solidaris.

Per últim i molt important: el responsable no sempre respon a la totalitat de l’obligació tributària principal, moltes vegades la llei limita la responsabilitat a un import inferior al del deute tributari, per això, com especialistes el primer que busquem en la notificació és que hagin inclòs el que es denomina “l’abast de la responsabilitat”.

S’ha de tenir present que,  no en tots els casos, hisenda podrà exigir sancions i recàrrecs del deutor principal al responsable. S’ha de tenir clar que per aplicació dels principis constitucionals no és el mateix derivar deutes que derivar sancions.

És molt important que el contribuent tingui clar que els casos de derivacions de responsabilitat s’han de defensar des d’un despatx especialitzat, és una matèria que exigeix d’un professional amb una preparació específica per la defensa de contribuents en procediments i recursos tributaris.

Si tens un problema d’aquest tipus, contacta’ns.

L'entrada La responsabilitat triburària ha aparegut primer a Ramió Consulting.

Segons el que estipulen les normes en matèria de prestacions regulades en la Llei General de la Seguretat Social, la regla general és la no compatibilitat entre si de les pensions de jubilació en la seva modalitat contributiva amb el treball del pensionista. No obstant això, s’exceptuen aquells casos en els quals el negoci o empresa sigui una societat mercantil i el jubilat sigui membre del seu òrgan d’administració.

Una qüestió que sol ser controvertida en l’àmbit laboral de les empreses, es refereix a la compatibilitat de la prestació de jubilació amb la condició d’administrador, membre del consell d’administració o, fins i tot, accionista majoritari d’una companyia, i que rep una contraprestació per aquests conceptes.

Imaginem una persona en situació de jubilat que és alhora membre com a vocal del consell d’administració de la societat, de la qual és soci al 50%. Només fa funcions indelegables a l’òrgan d’administració (en la pràctica només signa els comptes anuals i acudeix a les juntes) i és aliè a tot allò que comporta la gestió, l’administració i la gestió ordinària de l’empresa (no fa mai activitats que impliquin la intervenció directa en la gestió de l’empresa). En conseqüència, no cotitza a cap règim de la Seguretat Social.

Es planeja retribuir a tot el consell d’administració. És compatible cobrar la prestació de jubilació amb la contraprestació per fer les funcions indicades més amunt com a vocal del consell d’administració? Es podria cobrar en concepte de dietes? Tots els membres del consell haurien de cobrar la mateixa quantitat?

La norma general és la no compatibilitat entre si de les pensions de jubilació en la seva modalitat contributiva amb el treball del pensionista, de conformitat amb les normes en matèria de prestacions regulades en l’art. 213 del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social.

No obstant això, per als membres d’un consell d’administració, el gaudi de la pensió de jubilació serà compatible amb el manteniment de la titularitat del negoci de la societat de què es tracti i amb l’acompliment de les funcions inherents a aquesta titularitat.

L’article 93.2 de l’Ordre de 24 de setembre de 1970, assenyala que “el gaudi de la pensió de vellesa serà compatible amb el manteniment de la titularitat del negoci de què es tracti i amb l’acompliment de les funcions inherents a aquesta titularitat“. Per si no fos prou, la doctrina assentada pel Tribunal Suprem determina que la pensió de jubilació és compatible amb el mer manteniment de la titularitat d’un negoci, sempre que aquesta persona exerceixi només les funcions inherents a aquesta titularitat i que, per tant, no impliquin una dedicació de caràcter professional.

La fórmula per compaginar la pensió de jubilació amb el fet de ser membre d’un consell d’administració i posseir el control efectiu de la societat, és que els consellers i administradors de negocis acompleixin les funcions inherents a la titularitat del negoci, però no aquelles de direcció o gerència dins de la societat.

En definitiva, si bé el caràcter gratuït o retribuït del càrrec d’administrador o conseller, per si mateix, no resulta rellevant a l’efecte de compatibilitzar el seu exercici amb la percepció de la pensió de jubilació, sí que és definitiu que la persona membre del consell jubilada no exerceixi cap activitat que pugui comportar la seva alta obligatòria en qualsevol dels règims de la Seguretat Social, puix que és precisament aquesta alta la que resulta incompatible amb la percepció de la pensió de jubilació.

Amb aquestes premisses, és important que el sistema de retribució del citat càrrec de cap manera consisteixi en una assignació fixa i periòdica (mensual, trimestral, anual, etc.), si no que, per a ser compatible amb la percepció de la seva pensió de jubilació, únicament podrà consistir en una quantitat determinada per assistència a cadascuna de les reunions de la junta de socis o del consell d’administració, és a dir, en concepte de dietes d’assistència. I és que, la retribució fixa, no vinculada a l’assistència a reunions, fa presumir que l’administrador desenvolupa alguna activitat més enllà de les inherents al càrrec i indelegables, fet que suposaria la seva alta obligatòria en el règim corresponent i incorrent, per tant, en la consegüent incompatibilitat.

Cal tenir en compte que la percepció de la pensió de jubilació és compatible amb la realització de feines per compte propi, els ingressos anuals totals de les quals no superin el salari mínim interprofessional (SMI), en còmput anual. Els qui acompleixin aquestes activitats econòmiques no estan obligats a cotitzar per les prestacions de la Seguretat Social i no generaran drets sobre les prestacions de la Seguretat Social. És per això que la recomanació és que l’interessat sigui prudent en l’import d’aquestes dietes. Si són elevades (per exemple, superen el salari mínim interprofessional en còmput anual), la Seguretat Social podria considerar que són incompatibles amb la pensió (art. 213.4 LGSS “4. La percepció de la pensió de jubilació serà compatible amb la realització de treballs per compte propi els ingressos anuals totals dels quals no superin el salari mínim interprofessional, en còmput anual. Els qui duguin a terme aquestes activitats econòmiques no estaran obligats a cotitzar per les prestacions de la Seguretat Social. Les activitats especificades en el paràgraf anterior, per les quals no es cotitzi, no generaran nous drets sobre les prestacions de la Seguretat Social)“.

Tots els membres del consell haurien de cobrar la mateixa quantitat?

Efectivament, i encara que no existeix una obligació legal que siguin iguals, sí que constituiria un indici de bona fe per part dels membres del consell, puix que si queda constància d’un pacte mitjançant acta que les dietes consisteixen en x euros per a tots els membres del consell per igual, d’alguna manera desvirtua la possible retribució del càrrec.

Sempre es podrà compatibilitzar la jubilació amb aquest càrrec, complint els requisits de retribució i categoria aquí indicats, per a això, s’hauran d’analitzar els estatuts socials per a revisar si cal modificar-los en nom del compliment d’aquest tipus de retribució en els consellers.

Una fórmula retributiva que no és incompatible amb la prestació per jubilació és la percepció de dividends, aquesta fórmula evita la inseguretat que podria comportar el cobrament de dietes del Consell d’Administració.

Us podeu posar en contacte amb el nostre despatx per plantejar un sistema retributiu pels socis ja jubilats de la vostra empresa.

L'entrada Compatibilitat, jubilació i consell d’administració ha aparegut primer a Ramió Consulting.

Aquest és el cas d’una empresa establerta al nord de Barcelona del sector retail, en concret de venda de mobiliari d’oficina.

L’empresa té una plantilla de vint-i-una persones distribuïdes en els següents departaments:

Direcció general: el soci majoritari.

Direcció financera: la sòcia minoritària (família de l’anterior).

Direcció comercial i postvendes: l’Oriol.

Direcció de projectes: l’Anna.

Projectistes: 5 persones

Muntadors i post-venda: 6 persones

Venedors: 5 persones que tant poden treballar a les instal·lacions de l’empresa com a “peu de carrer”.

Neteja: una persona

Amb aquesta estructura, als socis els preocupa que l’Oriol, que fa una feina molt important tant en l’àmbit comercial com per la satisfacció dels clients, i l’Anna, que facilita les vendes gestionant el seu equip de projectistes puguin abandonar l’empresa i treballar per algun dels seus competidors.

Per una part l’Oriol ha dissenyat un sistema de control i seguiment de les vendes potencials que el seu equip utilitza amb eficàcia. Simultàniament, permet consolidar la bona imatge de l’empresa doncs ha organitzat el servei de postvenda de manera que la satisfacció dels clients és molt alta. A més d’atendre les peticions de clients relatives a reparacions i manteniment del mobiliari, facilita la venda de nous productes, sigui per creixement de les necessitats dels clients o per substitució de productes vells per uns de nous.

L’Anna, amb el seu equip de projectistes, va incorporar fa dos anys un sistema per presentar els projectes als clients que ha rebut molts elogis, no només dels clients i de l’empresa, sinó també dels fabricants dels productes que venen. Aquest sistema ha permès incrementar significativament els percentatges de vendes sobre projectes presentats passant del 64% al 79%. Això ha contribuït a incrementar els resultats.

Ambdós, en cadascun dels seus llocs de treball són professionals molt importants per l’empresa.

La substitució d’un dels venedors o dels projectistes pot ser més fàcil al tenir diversos substituts, però substituir l’Oriol o l’Anna pot ser molt més difícil, especialment per la seva experiència i la formació continuada que durant diversos anys han anat rebent.

La societat actual, especialment després de la pandèmia de 2020 ha canviat, els empleats tenen cada vegada més uns valors diferents dels que es consideraven només fa uns anys. Ara es dona més importància a aspectes com la conciliació entre la vida personal i la feina, l’horari, la formació, i també la remuneració, evidentment.

Qui recorda quan es valorava que un contracte de treball fos fix?

Per tant, ja es veu que una empresa ha de disposar d’una oferta atractiva per retenir els seus professionals, sense la que corre el risc de perdre’ls.

En aquest cas tot i que la situació, de moment, era estable, els socis estaven preocupats per si en un moment determinat es desestabilitzava. Patien per no haver de sentir per exemple: “us haig de dir que d’aquí a quinze dies deixaré la feina”,  o peticions d’augment salarial en qualsevol moment de l’any.

Per això, la direcció, conjuntament amb Ramió Consulting, han dissenyat un sistema d’incentius que contempla diversos aspectes:

• Un incentiu per l’Oriol vinculat en part a l’EBITDA i en part al creixement de les vendes. L’incentiu té una part de retribució dinerària i una part en espècies dins el límit legal, que és d’un màxim del 30% del salari. Una part de l’incentiu no és renda pel treballador i no cotitza a la Seguretat Social.
• Un incentiu per l’Anna vinculat en part a l’EBITDA i en part al creixement del percentatge de projectes acceptats respecte als projectes presentats. L’incentiu té una part de retribució dinerària i una part en espècies, en un concepte molt ben valorat per l’Anna.
• Un incentiu dinerari per cadascun dels departaments amb la intenció de fomentar el treball en equip que està vinculat al nombre d’operacions efectuades per cada grup, amb un màxim determinat per l’EBITDA.
  • Projectistes
  • Muntadors
  • Venedors
• Un canvi d’horari per tota la plantilla d’empleats.

Tots els incentius estan vinculats a diverses condicions com:

• Si un empleat abandona l’empresa no tindrà dret a percebre l’incentiu pendent de meritar.
• Si l’empresa obté un EBITDA inferior a un percentatge determinat sobre vendes no es merita cap incentiu.
• Si no s’arriba a l’EBITDA objectiu, es redueix per trams l’incentiu inicialment calculat.

Amb aquestes mesures i altres relacionades amb el màrqueting que ha dissenyat el nostre col·laborador Fast Digital, podem assegurar que hem pres mesures molt adients que facilitaran la continuïtat dels responsables a l’empresa i la resta de la plantilla.

Ja al primer any d’implementar aquest sistema, s’ha vist com ha funcionat perfectament i al segon any s’espera que es tradueixi en un increment de resultats molt satisfactori.

El sistema d’incentius implementat a l’empresa ha funcionat molt correctament, ha permès a l’empresa incrementar el seu EBITDA en un  8’5% tot i considerar els incentius. Es percep a l’empesa que els empleats hi estan a gust i tot i que per naturalesa, sempre voldrien més, el cert és que han desaparegut les sorpreses.

La nostra consultoria va ajudar al client en el disseny i implementació del sistema, parant molta atenció en què l’increment de resultats no beneficiï només els empleats, sinó que hi surti guanyant tothom.

L'entrada Com ho faig perquè els caps de departament no se’n vagin a la competència? ha aparegut primer a Ramió Consulting.

Si hi ha impostos que socialment no són acceptats, un d’ells és sense cap dubte l’impost de successions i donacions.

Quantes vegades hem sentit a dir: “Per què s’ha de pagar per donar en herència allò que tant m’ha costat pagar i pel que tants impostos m’han cobrat”?

Aquest podria ser el cas, per exemple, de la successió per herència d’un patrimoni en el que a més de l’habitatge familiar, hi hagi un compte amb diners i dos immobles més.

En la liquidació de l’impost de successions i donacions per una herència s’hi ha d’incloure la totalitat de béns del causant (el difunt), entre els que hi pot haver immobles, vehicles, fons d’inversió, comptes corrents, assegurances de vida, i també les participacions o accions d’una empresa a més d’altres béns i drets.

I quin valor tenen en aquest cas les participacions d’una empresa?

A la llei de l’Impost sobre Successions i Donacions no es regula la forma de valorar les participacions o accions d’una societat i per tant es valoren com disposa la llei de l’Impost Sobre el Patrimoni. Així, el valor de les participacions o accions d’una societat serà el més gran d’entre els tres següents: el valor nominal, el valor segons el balanç i el valor de capitalització.

Si l’empresa està auditada, es considerarà com a valor el que resulti del balanç si l’informe d’auditoria és favorable.

CAS REAL

Vam assessorar un empresari que tenia cinc societats en les que ell era l’únic soci i administrador. No havia fet mai cap planificació fiscal relativa a la successió a l’empresa així com en la seva successió en cas de defunció.

L’empresari tenia tres fills, un dels quals per la seva formació i experiència havia de ser el successor de les cinc empreses. Li preocupava el que el fill hauria de pagar per heretar les cinc empreses en cas de produir-se la seva defunció.

El primer que vam fer va ser determinar el valor als efectes de l’Impost sobre Successions i Donacions de les cinc societats, que no estaven auditades. Posteriorment vam calcular en una simulació, el que el fill hauria de pagar per heretar el patrimoni del pare. El resultat de la simulació va donar que el fill hauria de pagar 380.515€ aproximadament.

A partir d’aquestes dades i davant la preocupació del pare pel que hauria de pagar el seu fill, es va fer una re-organització de les empreses emparada en el Capítol VII del títol VII de la llei de l’Impost sobre Societats i es va crear una nova societat holding que agrupava les participacions de les 5 societats. Aquesta operació no va tributar mercès a les característiques especials del règim establertes a la llei.

Posteriorment es van definir les condicions de remuneració del pare com administrador ajustant-les al, que determinaven els estatuts de la societat holding i es va establir un règim de successió en cas de defunció que van permetre reduir la hipotètica tributació per transmissió del patrimoni del pare al seu fill a uns 7.249€ A més, al disposar d’una societat holding (que agrupa les participacions de les altres societats), es va poder accedir més fàcilment a finançament bancari, es va professionalitzar la gestió de les societats i es van reduir costos d’administració.

El client, i ell seu fill, van quedar satisfets per la planificació sabent que quan es produeixi el relleu per raons naturals o per voluntat del pare, perquè l’estalvi calculat també és aplicable en cas de donació, el fill s’haurà estalviat l’impost de successions.

Si et vols estalviar l’impost de successions per la transmissió de la nostra empresa contacta amb el nostre despatx.

L'entrada L’impost de successions, com evitar-lo ha aparegut primer a Ramió Consulting.