Us expliquem el cas d’una mare de família que va voler “deixar-ho tot ben lligat”, evidentment ens referim a la seva successió hereditària.

En aquest cas, la mare i els seus fills havien heretat feia uns anys, unes finques urbanes a Terrassa i unes finques rústiques a les Gavarres. Les finques rústiques tenien poc valor econòmic, però les urbanes de Terrassa eren prou importants, un total de 22 pisos i 8 locals.

Inicialment, els pisos i locals van formar part d’una comunitat de béns que arrendava els immobles amb la participació d’un administrador de finques de la zona del Vallès.

A més, la mare (i els fills), tenien dues societats amb activitat econòmica que s’havien fundat durant els anys vuitanta. Una de les societats era una empresa de logística amb seu al Vallès i l’altra una empresa del sector de l’alimentació també a la mateixa zona.

La mare, a part del que havia heretat i de les societats, havia acumulat també el seu patrimoni personal entre el qual hi havia alguns immobles i actius financers.

Preocupada pel que haurien de pagar els fills quan ella traspassés ens va encarregar la planificació de la seva successió hereditària.

En primer lloc, vam fer un inventari detallat de tots els béns amb la valoració de cadascun d’ells i la classificació segons l’efecte fiscal que els béns podrien produir en la successió mortis causa.

Posteriorment, vam valorar la possibilitat de constituir una societat de capital amb els immobles heretats, els avantatges que ens oferia el Capítol VII del Títol VII de la llei de l’impost sobre societats per aportar els immobles a la societat sense cost fiscal ens van anar molt bé pels objectius que la mare cercava: reduir el cost fiscal de la seva successió.

Una vegada constituïda la societat, es va dissenyar l’estratègia per aconseguir que complís tots els requisits per gaudir de la reducció del 95% en l’impost sobre successions i donacions. Aquesta reducció està dissenyada precisament per facilitar el relleu en les empreses familiars, amb una correcta planificació el cost fiscal (el que s’ha de pagar per la transmissió mortis causa) és pràcticament res.

Es van adaptar també les altres dues societats per donar compliment, com en la patrimonial, als requisits exigits a la llei de l’impost sobre successions i donacions perquè les seves participacions gaudissin també de la reducció del 95%.

A més, es va dissenyar un sistema de gestió de la societat patrimonial que permetia seguir gaudint dels avantatges esmentats tot i portar la gestió al nostre despatx (contractes, factures, trameses bancàries, etc.).

En definitiva, la mare, i els fills, van quedar tranquils en haver fet una planificació i organització de les seves societats que els permetien que la posterior transmissió tingués un cost molt reduït.

Contacta amb la nostra consultoria per si necessites informació en la planificació de la teva successió, tant si tens immobles com si no.

L'entrada La planificació hereditària ha aparegut primer a Ramió Consulting.

La planificació fiscal és un conjunt de mesures (actuacions, estratègies…) tributàries, mercantils, comptables, financeres, etc. que l’obligat tributari projecte, amb caràcter previ a la realització dels fets imposables, amb l’objectiu de minorar o diferir la càrrega tributària tractant de reduir (o inclús, eliminar) la base imposable de qualsevol tribut (impost, taxa o contribució especial) que resulti aplicable com a conseqüència dels fets, negocis o contractes que es pretengui realitzar.

La planificació fiscal està constituïda pel conjunt d’estratègies i mesures legals que un contribuent pot aplicar amb caràcter previ a la realització del fet imposable per reduir la seva càrrega tributària, bé sigui evitant realitzar determinades accions que puguin incrementar la càrrega fiscal, escollint una forma de tributació més favorable o intentant minimitzar determinades càrregues impositives.

En aquest concepte tan ampli i genèric és important ressaltar la idea de que la planificació fiscal té un element fonamental: la previsió o anticipació de l’anàlisi dels efectes fiscals que tindran les situacions futures.

Per tal de que existeixi planificació fiscal, les mesures que es prenguin han d’executar-se abans de la finalització del fet imposable del que neix l’obligació tributària.

Per això, no cal ni plantejar-nos de planificació fiscal quan les mesures o decisions s’adopten després d’haver-se produït els fets imposables.

Una adequada planificació fiscal té per objecte i ha de permetre:

• Analitzar i avaluar o mesurar la incidència dels impostos en diferents situacions que puguin produir-se al realitzar els actes o negocis que es pretén executar.
• Maximitzar els resultats de l’activitat (en conjunt) després dels impostos.
• Seleccionar el moment temporal oportú per realitzar el fet imposable i/o el pagament d’impostos: possibilitat i avantatges del diferiment).

La planificació fiscal es pot realitzar tant a nivell nacional com internacional. En el primer cas, el contribuent dissenya la realització dels actes dels que sorgeixin els fets imposables en el territori de la seva residència fiscal. En la planificació internacional es busca optimitzar el pagament dels impostos localitzant les operacions en territoris fiscalment més beneficiosos.

La planificació fiscal tracta de dissenyar, planificar i programar anticipadament la realització d’un o varis negocis sense vulnerar cap precepte legal que li pugui afectar i sense incórrer en frau de llei, així doncs permetrà al contribuent minimitzar, diferir o inclús anul·lar la càrrega tributària que hagués resultat de no aplicar la planificació.

És el propi ordenament qui ofereix explícitament la possibilitat de diferents opcions; per exemple:

• En l’àmbit de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques(IRPF):
  • Programar els ingressos de la unitat familiar buscant minimitzar la tributació mitjançant l’opció de tributació individual o conjunta, o l’elecció del règim d’estimació objectiva (mòduls) davant de l’estimació directe.
  • La determinació del rendiment de l’activitat imputant els ingressos mitjançant el criteri de meritació (article 14.1b de la LIRPF. 7 del RIRPF i 11.1 de la LIS).
  • Imputar els ingressos, en les operacions a termini o amb preu aplaçat, mitjanat el criteri d’exigibilitat dels corresponents cobraments (article 11.4 LIS).
  • En el cas de professionals que cedeixin l’explotació dels drets d’autor al llarg de varis anys, imputar l’avançament a compte d’aquests a mesura que es vagin meritant aquests (article 11.2 de la LIS). És una possibilitat de diferiment de tributació.
  • En el supòsit de persones nacionals que traslladin la seva residència a un altre estat membre de la UE, el subjecte passiu pot optar per integrar totes les rendes pendents d’imputació a la base imposable de l’últim període impositiu; o bé imputar-les, mitjançant declaracions complementàries exemptes de sanció i recàrrecs, presentades en el període que es vagin obtenint. Essent un altre supòsit de diferiment.

• En l’àmbit de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA): Optar pel règim simplificat o pel règim especial de grup de societats o el règim especial del criteri de caixa, davant del règim normal. (entre d’altres).

• En l’àmbit de l’Impost sobre Societats (IS): L’opció pel règim de consolidació fiscal o per el de societats dedicades de forma principal a l’arrendament d’habitatges, etc. (entre d’altres).

• En l’àmbit de l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD):
  • En donacions, l’acolliment a la donació de l’habitatge habitual a favor dels hereus quan els donants tinguin més de 65 anys; exempció que també és aplicable a la cessió (donació) del negoci habitual o de la participació social corresponent a la societat de la que percebrien, fins a complir els 65 anys, la seva principal font de rendes.
  • I en successions, es podrà obtenir una economia d’opció, minorant la tributació actual, mitjançant l’aportació a la massa hereditària (si no s’hagués distribuït l’herència del causant) dels béns als que resultin aplicables reduccions a la base imposable dels hereus (participacions socials de l’empresa o societat familiar, habitatge habitual del causant, etc.)

L’ordenament general contempla opcions de les que, encara no essent específicament tributàries, es deriva de forma implícita una tributació diferent; per exemple:

• Si en l’exercici de l’activitat s’actua com o persona física o com entitat jurídica
• Si dins de les entitats, s’actua com a societat anònima, societat limitada, cooperativa, etc.

Ja siguis particular, empresari individual o responsable d’una societat: contacta’ns; et garantim una òptima planificació fiscal.

L'entrada Planificació fiscal ha aparegut primer a Ramió Consulting.