Arxius de Control Financer | Ramió Consulting

Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger

Sergi — Thu, 07 Mar 2024 08:35:52 +0000

L’1 d’abril s’acaba el termini per a presentar el nou model 721 “Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger”

Han de presentar el model 721 aquells que a 31 de desembre de l’any anterior hagin estat titulars, autoritzats o beneficiaris de criptomonedes a l’estranger per més de 50.000 euros en total. La presentació del model en els anys següents només és necessària si el saldo de criptomonedes augmenta en més de 20.000 euros.

T’informem que el nou model 721 “Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger”, es va implementar a conseqüència de la Llei 11/2021, de mesures antifrau, i va ser aprovat i desenvolupat per l’Ordre HFP/886/2023, de 26 de juliol, per la qual s’estableixen les condicions i el procediment per a la seva presentació.

Aquesta regulació va convertir en obligatòria la declaració de les criptomonedes dipositades en intercanvis o plataformes situades fora d’Espanya, amb la finalitat de prevenir el frau i l’evasió fiscal. La seva entrada en vigor s’ha anat posposant, però finalment, enguany tots els ciutadans que hagin tingut criptodivises a l’estranger en l’exercici 2023 han de revisar si han de presentar aquesta declaració.

Els contribuents que posseeixin criptomonedes a l’estranger han de presentar cada any el nou model 721. Aquesta nova declaració és molt semblant en el seu contingut al model 720 (que ja s’usa per a declarar altres actius situats a l’estranger):

Han de presentar el model 721 aquells que a 31 de desembre de l’any anterior hagin estat titulars, autoritzats o beneficiaris de criptomonedes a l’estranger per més de 50.000 euros en total.
La presentació del model en els anys següents només és necessària si el saldo de criptomonedes augmenta en més de 20.000 euros.

Qui estan obligats a presentar el model 721?

Les persones físiques i jurídiques residents en territori espanyol, els establiments permanents en aquest territori de persones o entitats no residents i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (herències jacents, comunitats de béns, etc.), que siguin titulars de monedes virtuals a l’estranger, o respecte de les quals tinguin la condició de beneficiaris, autoritzats o d’alguna altra forma ostentin poder de disposició, o de les que en siguin titulars reals, custodiades per persones o entitats que proporcionen serveis per a salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals, a 31 de desembre de cada any.

Aquesta obligació també s’estén als qui hagin estat titulars, autoritzats, o beneficiaris de les citades monedes virtuals, o hagin tingut poders de disposició sobre aquestes, o hagin estat titulars reals en qualsevol moment de l’any a què es refereixi la declaració i que haguessin perdut aquesta condició a 31 de desembre d’aquest any. En aquests supòsits, la informació a subministrar serà la corresponent a la data en la qual aquesta extinció es va produir.

Respecte de quines monedes virtuals no és d’aplicació aquesta obligació d’informació?

Aquesta obligació d’informació no és d’aplicació respecte de les següents monedes virtuals:

Aquelles de les quals siguin titulars les entitats a què es refereix l’article 9.1 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats.
Aquelles de les quals siguin titulars persones jurídiques i altres entitats residents en territori espanyol, així com establiments permanents a Espanya de no residents, registrades en la seva comptabilitat de manera individualitzada i identificades per la seva denominació, valor i entitat de custòdia i país o territori en què estiguin situades.
Aquelles de les quals siguin titulars les persones físiques residents en territori espanyol que desenvolupin una activitat econòmica i portin la seva comptabilitat d’acord amb el que es disposa en el Codi de comerç, registrades en aquesta documentació comptable de manera individualitzada i identificades per la seva denominació, valor i entitat de custòdia i país o territori en què estiguin situades.
No hi ha obligació d’informar sobre cap moneda virtual quan els saldos a 31 de desembre de cada tipus de moneda virtual a l’estranger valorats en euros no superin, conjuntament, els 5000€. En cas de superar-se aquest límit conjunt s’ha d’informar sobre totes les monedes virtuals.

Què s’entén per “moneda virtual”?

S’entén per moneda virtual aquella representació digital de valor no emesa ni garantida per un banc central o autoritat pública, no necessàriament associada a una moneda legalment establerta i que no posseeix estatut jurídic de moneda o diners, però que és acceptada com a mitjà de canvi i pot ser transferida, emmagatzemada o negociada electrònicament.

Quan s’entén una moneda virtual situada a l’estranger?

Les monedes virtuals s’entenen situades a l’estranger quan la persona o entitat o establiment permanent que les custodiï proporcionant serveis per a salvaguardar les claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantenir, emmagatzemar i transferir aquestes monedes no estigui obligat a presentar l’obligació d’informació a què es refereix l’apartat 6 de la disposició addicional tretzena de la Llei 35/2006, de 28 de novembre de l’IRPF.

En la següent consulta interactiva del Banc d’Espanya, es pot consultar la localització dels proveïdors de serveis de canvi de moneda virtual per fiduciària o custòdia de moneders electrònics registrats en el Banc d’Espanya:

Registre d’entitats (bde.es)

Termini de presentació del model 721

El model 721 s’ha de presentar entre l’1 de gener i el 31 de març de l’any següent a aquell al qual es refereixi la informació a subministrar.

Enguany és el primer any en què s’ha de presentar aquest formulari. Així, qualsevol persona o entitat que hagi tingut criptoactius al 2023, ha de presentar el model 721 entre l’1 de gener i el 31 de març de 2024 (enguany, com que el dia 31 de març és en diumenge, el termini és fins l’1 d’abril).

Quina informació s’ha de subministrar en el model 721?

Els obligats a presentar el model 721 estan obligats a subministrar la informació continguda en l’annex de l’Ordre HFP/886/2023, de 26 de juliol, per la qual s’aprova aquest model.

Així, la informació a subministrar a l’Administració Tributària comprendrà:

El nom i cognoms o la raó social o denominació completa i, si és el cas, número d’identificació fiscal del país de residència fiscal de la persona o entitat que proporciona serveis per a salvaguardar les claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantenir, emmagatzemar i transferir les monedes virtuals, així com el seu domicili o adreça del seu lloc web.
La identificació completa de cada tipus de moneda virtual.
Els saldos de cada tipus de moneda virtual a 31 de desembre expressats en unitats de moneda virtual i la seva valoració en euros.

Si la condició d’obligat a declarar s’hagués extingit abans del 31 de desembre, la informació a subministrar és la corresponent a la data en la qual aquesta extinció es va produir.

Per a més informació pot consultar:

Contingut de la declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger, model 721

Quines són les sancions si no es presenta el model 721?

No presentar el model 721 comporta una multa de 300 €, si és requerit per l’administració, i 150 € per presentar-lo de manera incorrecta.

També es pot sancionar 20 € per registre no declarat/requerit o 10 € per fer-ho erròniament.

Us podeu posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment.

Contacta amb nosaltres per a més informació.

L'entrada Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger ha aparegut primer a Ramió Consulting.

Declaració de béns i drets situats a l’estranger

Sergi — Thu, 07 Mar 2024 08:09:10 +0000

Declaració de béns i drets situats a l’estranger

La declaració informativa, declaració sobre béns i drets situats a l’estranger (Model 720) es va aprovar el 29 d’octubre de 2012 com a modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau.

La declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger té els següents objectius:

Informar sobre els comptes en entitats financeres situades a l’estranger.
Informar sobre valors, drets, assegurances i rendes dipositades, gestionades o obtingudes a l’estranger.
Informar sobre béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l’estranger.

No hi ha obligació d’informar cap bé d’aquells grups en què la suma dels béns que l’integren no superi els 50.000 euros. En els grups en què la suma superi aquest import hi ha l’obligació d’informar tots els béns que l’integren. Pel que fa al grup de comptes en entitats financeres n’hi haurà prou que sobrepassi el saldo a 31 de desembre de l’exercici corresponent o que l’import del saldo mitjà arribi a aquest valor.

Estan obligats a presentar el model 720 aquelles persones físiques i jurídiques residents en territori espanyol, els establiments permanents en el territori esmentat de persones o entitats no residents i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003.

Règim sancionador

El règim sancionador anterior que era exagerat va ser modificat a conseqüència de la sentència del TJUE de 27 de gener de 2022. Se segueixen sancionant la manca de presentació del model o la seva presentació extemporània, incompleta, inexacta o amb dades falses.

Termini de presentació

La declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger es presentarà a l’Agència Tributària entre l’1 de gener i el 31 de març de l’exercici següent a aquell que es refereixi la informació del model 720. Per tant, la presentació del model 720 corresponent a l’exercici 2023 es presentarà durant els mesos de gener, febrer i març de 2024 (fins al dia 1 d’abril en ser el 31è març un diumenge).

Contacta amb nosaltres per a més informació.

L'entrada Declaració de béns i drets situats a l’estranger ha aparegut primer a Ramió Consulting.

Conseqüències de no practicar les retencions de l’IRPF: enriquiment injust i sancions tributàries

Sergi — Wed, 06 Mar 2024 15:10:34 +0000

Conseqüències de no practicar les retencions de l’IRPF: enriquiment injust i sancions tributàries

CAS d’ESTUDI

L’Agència Tributària (departament de gestió tributària) requereix a una societat limitada per tal d’iniciar actuacions de comprovació i investigació pel concepte de retencions a compte del treball personal. En el curs de les actuacions inspectores s’acredita que l’entitat havia satisfet rendiments del treball sense practicar la corresponent retenció. Per altra banda, els perceptors dels rendiments del treball (els treballadors de l’empresa) van presentar les seves declaracions tributàries per IRPF (declaracions de renda) d’acord amb el certificat de retencions emès pel pagador dels mateixos (l’empresa).

Quines són les conseqüències?

Com que l’obligació de practicar retencions a compte d’una obligació principal (IRPF del perceptor dels rendiments del treball personal) és independent de l’obligació a contribuir que incumbeix al perceptor dels rendiments (treballadors), essent, per tant, dos obligats tributaris diferents, per un costat, el retenidor (que al mateix temps és el subjecte passiu del seu propi impost personal) i per altre, el subjecte passiu perceptor dels rendiments.

En el cas que s’haguessin satisfet rendiments sense haver-se sotmès a la corresponent retenció o per un import inferior al que hagués tocat, si el subjecte passiu perceptor de les rendes sotmeses a retenció ja va presentar la seva liquidació de IRPF (renda), incloent-hi com retencions suportades a l’impost consignat al certificat de retencions que va emetre al seu treballador: No es pot exigir al retenidor l’import de les retencions que havia d’haver practicat, ja que, es produiria un enriquiment injust per part de l’Administració, això suposa una duplicitat en el cobrament, la primera del subjecte passiu de l’IRPF que es va deduir una menor quantitat en concepte de retencions (per tant, o bé va pagar més, o bé se li va tornar menys del que li correspondria) i per altra, el retenidor, en concepte de retencions a compte de l’IRPF.

En aquest cas, s’exigiria al retenidor l’interès de demora (finalitat: indemnitzadora segons l’article 26 de la llei 58/2003) pel període de temps que va entre la finalització del termini per presentar i ingressar l’autoliquidació de retencions (per part del retenidor) fins a la finalització del període voluntari de pagament de l’IRPF pel perceptor de les rendes. A més a més, s’imposarà al retenidor, la sanció que correspongui per infracció tipificada a l’article 191 de la llei 58/2003, essent la base de la sanció l’import de les quanties que va haver de retenir i no va fer. (STS de 27 de febrer de 2007 i 22 d’octubre de 2008 i SAN de 18 de desembre de 2008).

És imprescindible que l’empresa ingressi i declari correctament la retenció dels seus empleats per evitar aquestes situacions. Has de comptar amb professional especialitzat per la gestió de la teva empresa.

Contacta amb la nostra consultoria per si necessites més informació.

L'entrada Conseqüències de no practicar les retencions de l’IRPF: enriquiment injust i sancions tributàries ha aparegut primer a Ramió Consulting.

No havia contemplat que tenia dos negocis, un de bo i un de dolent

Sergi — Mon, 22 Jan 2024 09:10:06 +0000

No havia contemplat que tenia dos negocis, un de bo i un de dolent

Aquest és el cas d’una empresa establerta a prop de Tarragona que fabricava elements de protecció corporal a més de comercialitzar sistemes de mobilitat personal per a persones amb discapacitat.

Les dues branques de negoci es complementaven perfectament ja que sovint els destinataris dels productes de les dues línies eren els mateixos clients.

L’empresa disposava d’una xarxa de distribució a nivell nacional i internacional que s’estenia per varis països. Els elements de protecció es dissenyaven i fabricaven a les seves instal·lacions mentre que els sistemes de mobilitat s’adquirien a Taiwan on un fabricant local els va fer alguns dissenys exclusius per a la seva empresa.

L’activitat de fabricació d’elements de protecció era una activitat amb un ús molt intensiu de mà d’obra i energia, mentre que l’activitat de comercialització de sistemes de mobilitat va haver de suportar un increment de costos de transport molt importants durant la pandèmia de 2020 i següents.

Les dades econòmiques de l’empresa no eren per estar contents, anaven fent. Vegem-ne un resum:

Import Net de la Xifra de Negoci: 4.340.251€

Marge de cobertura: 52% sobre vendes

EBITDA: 2,74% sobre les vendes

Benefici abans d’impostos: 1’03% sobre les vendes (44.704€)

Amb un benefici tan reduït, evidentment l’empresa solia tenir dificultats financeres que l’obligaven a finançar-se encara més amb recursos aliens, incrementant les despeses financeres.

Davant aquesta situació i per determinar quines eren les causes d’un benefici tan baix, es va optar per segmentar la comptabilitat de l’empresa en dues línies de negoci, la fabricació i la comercialització.

Després d’uns mesos d’adaptació de la comptabilitat i d’ajustar els repartiments de les despeses comunes a les dues línies es van obtenir les dades següents:

	Activitat de fabricació	Activitat de comercialització
INXN	1.241.870€	3.098.381€
Marge de cobertura	520.470€	1.405.269€
EBITDA	-394.812€	563.796€
Benefici abans d’impostos	-475.211€	519.915€

Amb aquests resultats es va poder veure quina era la contribució de cada línia de negoci al resultat de l’empresa. La decisió a prendre no era senzilla, ja que els clients habitualment adquirien productes de les dues línies, i no es volia perdre aquesta clientela.

L’empresa va optar per encarregar-nos la cerca d’una empresa que pogués absorbir bona part de la fabricació, reservant-se la per a la seva fàbrica els productes més especials i de més valor afegit i que tan pels costos de fabricació com pels costos de transport resultés més competitiva.

La nostra consultoria va ajudar al client, tant en la determinació de les causes dels mals resultats com en el disseny i implementació d’un sistema de control financer que permet fer-ne un seguiment per evitar la situació inicial i en la cerca del proveïdor extern mitjançant el nostre servei d’internacionalització.

L'entrada No havia contemplat que tenia dos negocis, un de bo i un de dolent ha aparegut primer a Ramió Consulting.

Control Financer

Ramio — Tue, 14 Mar 2023 12:46:01 +0000

El control financer

En control financer és la base sobre la qual construir una empresa solvent i sòlida. Es pot tenir un bon producte o servei, fins i tot es poden tenir bons clients a més d’un bon producte o servei, però si no es controlen les finances de l’empresa, aquesta es pot veure abocada al fracàs.

I perquè passa això?

Tots veiem casos d’empreses que fracassen en el seu intent de sobreviure en un mercat a vegades saturat d’oferta, molt sovint el fracàs s’ha gestat des del principi, tot just ha sorgit la idea de muntar el negoci. En aquell moment és molt important la confecció d’un pla de viabilitat, més o menys profund, però que sigui capaç de detectar si en la idea del negoci, hi ha alguna cosa que no funciona i, per tant, ja ens anuncia problemes futurs a més de definir quins han de ser els objectius de rendibilitat, benefici, tresoreria, etc.

Una vegada superada l’etapa inicial amb el convenciment que el negoci és possible, s’ha de dissenyar el sistema de control que permetrà disposar d’informació de qualitat i en el moment adient per prendre les decisions que permetin a l’empresa assolir els objectius planificats.

No disposar del pla de viabilitat inicial del sistema de control, acosta molt l’empresa cap al fracàs ja que no es pot preveure ni corregir el comportament de les finances, precisament per no disposar d’objectius.

Tot el procés descrit: el pla de viabilitat i el control posterior és la tasca d’un controlador financer.

Per on comença el control financer?

Si és un projecte nou:

Comença per definir els principals paràmetres del negoci, a Ramió Consulting utilitzem el mètode CANVAS que permet definir l’estratègia qualitativa del negoci treballant en quatre àrees: clients, oferta de béns i/o serveis, infraestructura i viabilitat econòmica.

Una vegada definida l’estratègia qualitativa, es dissenya el pla de viabilitat econòmica que hi posa els números per definir els objectius quantitatius (inversió, resultats, rendibilitat, etc.)

També interessa valorar els aspectes qualitatius com la notorietat, el posicionament estratègic, la marca, etc.

Dissenyem el sistema de gestió i control més adient pel tipus de negoci, això comença per la comptabilitat que és la base de qualsevol sistema d’informació empresarial i segueix per decidir quins són els paràmetres que es mesuraran periòdicament per saber si s’avança cap als objectius definits.

Ara que ja es disposa del sistema es defineixen els fluxos d’informació (factures, dades comptables, informes…), disposant així d’un sistema estable i fiable que ens permeti mesurar periòdicament el funcionament del negoci i si cal, aplicar les correccions que siguin necessàries. Les reunions periòdiques amb el controlador financer seran una eina més de la gestió financera per facilitar els objectius de l’empresa.

Si és una empresa en funcionament:

Quan una empresa ja disposa d’un negoci en funcionament ha de tenir un sistema d’informació i control. Si malgrat això, els resultats no són els desitjats, cal analitzar tot el sistema per detectar-ne les causes que poden ser diverses:

Comptabilitat de mala qualitat.
Fluxos d’informació inexistents o diversos i complexos.
Inexistència d’objectius.
Marges insuficients.
Negoci obsolet.
…

Una vegada detectats els problemes es valora si és possible resoldre’ls o bé cal començar com si es tractés d’un negoci nou.

Empresa amb diverses línies de negoci:

A vegades ens trobem amb empreses que tenen més d’una línia de negoci, no sempre ens són conscients i ho tracten com si fos un únic negoci.

En aquests casos cal detectar-ho per segmentar la informació que permeti conèixer el resultat de cada “negoci” dins l’empresa. Aquest és un procés que el controlador financer ha de fer amb la màxima eficiència per poder determinar el resultat el més exacte possible de cadascuna de les branques en les quals l’empresa desenvolupa la seva activitat.

En alguns casos, l’empresa es pot endur una sorpresa en veure que el benefici d’una de les branques de negoci suporta les pèrdues de les altres. Fins i tot en aquests casos existeixen solucions que poden ser diverses:

L’externalització d’algunes feines.
L’especialització de la branca deficitària.
L’especialització en la branca rendible.
El tancament d’una branca de negoci.
…

A Ramió Consulting hem treballat en molts casos ajudant les empreses a assolir els seus objectius amb el control financer, contacta’ns.

L'entrada Control Financer ha aparegut primer a Ramió Consulting.